LATIDO
(Satélite-K, 2024)
“Batec sonor. Musical pulse. LATIDO.”
L’esperat nou treball discogràfic de Pau Figueres es conforma de les peces que el guitarrista i compositor ha anat confeccionant pacientment durant els últims cinc anys. Unes obres cuinades totes elles a foc lent, de manera molt intuïtiva i a base d’un prolongat període d’assaig i meditació. Figueres les ha posat a prova en innumerables ocasions en la seva intimitat creativa i, després de passar els propis filtres de qualitat, finalment han cobrat vida en aquest nou enregistrament. Són, doncs, obres joves just acabades de sortir del forn, malgrat que algunes d’elles amaguin dins del seu esquelet fragments antics, el gènesi compositiu dels quals prové de moments ben anteriors en el temps.
Sorgides de l’impuls creatiu sempre latent, aquestes músiques busquen ser escoltades per a tothom a qui tinguin la fortuna d’arribar, i el seu missatge serà canviant i sempre únic, prenent la forma que sigui que vulgui el seu oient. La música de Pau Figueres és atemporal, ve de molt endins i va d’allò local a allò universal.
Sumat al pas endavant que suposa LATIDO compositivament parlant, cal remarcar també l’avenç —en aquest cas de gegant— que fa Figueres en el terreny sònic. Després d’anys de recerca i experimentació més enllà de la guitarra com a instrument de fusta seca i cordes en vibració, el guitarrista ha obert un sender que s’endinsa en la naturalesa de la síntesi del so. Sender que travessa bardisses electròniques i discorre entre ones de dent de serra, sinusoidals i quadrades, dibuixant un camí paral·lel al toque i a la sonoritat de carn i ungla per tal de sumar a la seva guitarra —sempre sumar— textures sonores anteriorment inabastables.
Instal·lant un captador de senyal sota la tapa de la guitarra, Figueres dóna vida al sintetizador excitant ambdós instruments de manera simultània i obre la porta a un món sonor paral·lel, de textures que bé podrien habitar al regne de l’orquestració, i que estan emparentades amb la guitarra de forma molt llunyana. La guitarra espanyola de cordes de nylon, així doncs, transforma el seu esperit en el d’una flauta, un “moog”, una guitarra elèctrica, un grup de vent-metall o una secció de corda fregada.
Nada Nuevo Bajo el Sol
(Satélite-K, 2018)
«Quan Pau Figueres crea música, pretén recrear les sensacions que li provoca la música dels seus referents, aquells músics a qui més admira, en un procés intuïtiu. Deixant-se portar per ritmes i emocions, pressentiments el menen a un terreny musical nou, tot i que familiar. Heus aquí el títol del disc, “Nada Nuevo Bajo el Sol”: tot el que conté aquest àlbum de 14 composicions respon a la seva particular forma de crear.» En aquest disc el guitarrista i compositor ha volgut mesclar sons de caràcter més bàsic i orgànic, com els de la guitarra flamenca, les percussions i el baix elèctric flamenc, amb sons electrònics de sintetitzadors modulars, teclats, sàmplers i guitarra elèctrica.
Nada Nuevo Bajo el Sol és més flamenc, més modern, més “dur” i més llarg que el seu predecessor, però destaca per la fusió d’estils en els que, per exemple, els patrons flamencs s’entremesclen amb d’altres propis del funk, el trap, el pop i l’ambience, combinacions fructíferes i creativament molt riques. A “Nothing New Under The Sun”, que podria considerar-se una rumba, compta amb la col·laboració del raper nord-americà BluRum13, i a “Mabiche” la cadència flamenca i l’univers frigi es dónen la mà amb beats de trap. A l’obertura de l’àlbum i a “Masars II” les guitarres flamenques s’acompanyen de les textures electròniques del sintetitzador modular d’Eloi Flores (Winter Modular).”
També participen al disc Arnau Figueres, genial percussionista i germà del Pau, i Ismael Alcina, espectacular baixista gadità, músics amb qui col·labora habitualment en directe; a més hi ha participat el teclista Kquimi Saigi, músic excel·lent que canalitza la mal·leabilitat de conceptes i sonoritats a la perfecció; i Carles Benavent (a la buleria “Los Lobos”), històric baixista català que formà part de la banda de Paco de Lucía durant dècades.
Pau Figueres
(Whataboutmusic, 2015)
L’àlbum homònim Pau Figueres (Whatabout Music 2015) és una introducció al món musical d’en Pau i el primer pas en el desenvolupament de la seva personalitat artística. Els sons de les seves guitarres es mesclen i creen textures riques que semblen provenir d’influències ben endinsades en el Flamenc i l’oceà de les músiques modernes. Juntament amb uns amics músics brillants que sumen a les obres el seu excepcional granet de sorra, en Pau ens ofereix deu peces que ressonen amb essència mediterrània i al mateix temps ens regalen un nou enfocament a la manera de tocar la guitarra. El disc guanyà el Premi Enderrock de la Crítica a Millor Disc de Folk i Noves Músiques del 2016 i ha tingut una molt bona acollida dins del panorama musical català per part de crítica i públic.